Bon dia famílies! Aquí teniu una nova entrada, però es tracta d'una un tant diferent i una mica teòrica. En aquesta, us volem explicar com fem les sessions de psico, tan importants per a nosaltres. Vist des de fora, pot semblar que es tracta d'un moment on els infants lliurement juguen per tota la sala, i encara que certament és així, es tracta de sessions molt pensades i plantejades de forma que ofereixin als nens i nenes allò que necessiten, però amb jocs i materials adaptats al moment evolutiu en el qual es troben.
Són sessions que segueixen el model impulsat per Bernard Aucouturier. Abans que ell arribés per revolucionar la pràctica psicomotriu, imperava l'anomenat model normatiu. Aquest, buscava el perfeccionament dels gestos i la coordinació general adreçats a millorar els aprenentatges instrumentals (lectura i escriptura). La postura dinàmica, defensada per Aucouturier, planteja sessions orientades a la recerca de la seguretat i el benestar o plaer sensoriomotriu com a forma de lligar el pla intel·lectual i l'emocional. L'expressió lliure i espontània dels infants és el més important. Però, quina estructura segueixen aquestes sessions?
Doncs les iniciem sempre amb el ritual d’entrada on
treballem hàbits d'autonomia i recordem i clarifiquem les normes de
funcionament de la sala de psico. També, si a la sessió anteior sorgí algun conflicte, ho recordem per aprendre d'allò i anticipem el que farem en aquesta sessió.
Després, donem pas al moment d'expressió motriu. Comencem
amb un breu escalfament on a part d'anar preparant-nos, mitjançant jocs
treballem continguts com l'esquema corporal, formes geomètriques, nombres,
colors...
Un dels moments més importants d'aquestes sessions es tracta de la tombada de la torre. S'ajunta el nerviosisme i l'emoció, i treballem el control dels impulsos i la paciència. A un costat ens situem les mestres fent el compte enrere, i a l'altra els infants.
Enderrocant-la i d'una forma simbòlica, deixen de banda tot
allò que els adults marquem i troben un espai on es poden expressar amb total
espontaneïtat. Tombar la torre significa trencar amb les exigències que imposem
els adults i començar a ser i sentir com ells mateixos, començar a trobar el
seu propi "jo". Els primers jocs de destruir i reconstruir amb les
peces de gomaescuma, és el que Aucouturier anomenà jocs
de segurització superficial.
A partir d'aquí, el plaer de destruir evolucionarà en diferents jocs
d'expressió emocional, social i intel·lectual sense cap tipus de restricció.L'espai i els materials es disposen de forma que puguin córrer, botar, fer equilibris... atorgant-los racons que afavoreixin el contrast dur-tou (com al plinton i els matalassos). També hi ha espais com les espatlleres, preparats per trepar quan els infants comencen a voler fer-se grans. S'ofereixen també materials per sentir-se protegits, recolzats, peces per ficar-se dins i sentir-se continguts i en pau.
I a mesura que van jugant amb aquests materials, s'introdueixen
d'altres com les teles o mocadors els quals els infants poden triar per seguir
jugant amb ells a jocs de segurització superficial o
passar a aquells de segurització profunda, o
coneguts d'una altra forma, com a joc simbòlic (per posar-vos un exemple,
segons el moment evolutiu de l'infant si els hi donem una corda, uns l'utilitzaran per tirar d'ella
i uns altres per simular que és una serp). Amb el joc simbòlic, "juguem a ser",
a convertir-nos en pirates, princeses, dinosaures, animals i és la millor
evidència que trobem en els infants de què el seu desenvolupament va evolucionant i s'adentren en estadis
cognitius superiors.
I per acabar, la darrera fase de la sessió s'anomena moment d'expressió plàstica. Passem del plaer de jugar al plaer de pensar. En ella, donem als infants peces de construccions o paper i llapis per tal que expressin amb un altra llenguatge diferent al moviment, tot allò viscut durant la sessió o altres situacions que passen pel seu cap.
Passada ja aquesta fase, recollim tota la sala i tornem a treballar hàbits d'autonomia per posar-nos tots sols les sabates, fem una filera per sortir de la sala i ens acomiadem d'aquell espai fins a la setmana vinent.
Fent clic al següent enllaç podreu veure més fotografies.
https://www.flickr.com/gp/156977158@N02/rJCS9Z
Gracias por explicar con tanto detalle lo que hacéis. Es gratificante y nos ayuda a valorar mejor el trabajo que desarrolláis. 👏👏
ResponderEliminarGracias a ti Rafa, por leer las entradas y reconocer el trabajo que llevamos a cabo todos los maestros que pasamos tantos momentos con vuestros hijos.
EliminarYa he escrito varias veces desde el ordenador y luego no me sale cuando abro la entrada en e móvil, q raro! Tu lo has recibido Irene?
ResponderEliminarEl otro día puse que gracias por la entrada de psico y que si podrías hacer una del taller de música ya que Guille no explica nada. Además darte las gracias por el uso del boca-orella en clase, Guille lo pidió el otro día en casa y usamos las piezas del mister potato. Ya lo ha pedido en un par de ocasiones para expresar porque se enfada. Mil gràcies Irene!
Hola Lorena! Este es el primer comentario que veo, a veces a mí también me da error y no se me publican.
EliminarGracias por el feedback!! Me encanta saber que lo que hacemos en el cole poco a poco lo van aplicando en su vida diaria, y como el boca-orella se ha convertido en una herramienta que les ayuda a gestionar las emociones y a buscar soluciones a los conflictos. Se van viendo los resultados!! jejeje
Y en referencia a hacer una publicación sobre la hora de música, lo tengo muy difícil ya que yo nunca estoy con ellos en clase. Miraré a ver si puedo algún día escaparme para publicaros fotos. Un beso!