Bon dia famílies! Fa temps que no actualitzem el projecte sobre Egipte, i la veritat és que hem estat fent molta feina. Gràcies a les diferents explicacions que cada nen i nena feia del material que portava de casa, hem après moltíssimes coses. On està situat Egipte, el nom del riu més famós que l'atravessa, com vestien els egipcis, alguns dels deus i deesses en els que creien, com escrivien... (Fent click als diferents àlbums, veureu més fotografies)
Després, centràrem les activitats que plantejaríem a classe
entorn d'una qüestió: Com momificaven els morts? A partir de mirar els llibres
de la biblioteca, sabíem que els hi treien els principals òrgans i els
guardaven dins els gots canopis per enterrar-los juntament amb el mort a les
tombes, però, on es troben situats aquests
òrgans i quines són les seves funcions?
Per grups cooperatius, férem un dibuix de l'interior del cos.
Així, ens adonàvem de quins eren els nostres coneixements previs i un cop
acabat, veiérem un vídeo explicatiu que ens donava l'oportunitat de refer o
modificar alguna cosa del nostre primer dibuix, unint d'aquesta forma el que ja
sabíem amb allò aprés de nou.
Un cop fet el dibuix, cada grup ho compartí amb la resta de
la classe i ens adonàrem que tots teníem idees ben encertades sobre com eren
els òrgans i on se situaven.
Després, analitzàrem per què ens servien i ho
férem escrivint la seva funció principal. Amb l'estructura del foli giratori,
començava a escriure el secretari de cada grup i després ho passava al company
del costat, perquè tots hi participéssim d'igual forma. Aquells que no
escrivien, havien d'ajudar al seu company.
Als següents vídeos podeu veure com
ho fem i com de diferents són les
estratègies que cada infant té per superar-ho amb èxit.
Per exemple, n'Adriana té en compte la totalitat de
la paraula -COR-, però a l'hora d'escriure-la oblida afegir la lletra per la
qual comença. Això és molt típic quan els infants avancen de la fase sil·làbica
(només posen una lletra per síl·laba, coincidint normalment amb les vocals, ja
que són les que identifiquen amb més facilitat), a la fase
sil·làbica-alfabètica (ja escriuen més d'una lletra per síl·laba). Els seus
companys de taula, li diuen la lletra que li fa falta i ella, per tal de
reafirmar-la, l'escriu a l'aire. Això també és bastant comú que ho facin, ja
que d'aquesta forma identifiquen la grafia que necessiten entre aquelles que
tenen memoritzades abans de fer-ho sobre el paper.
En Joan per exemple, va escrivint la paraula a bocinets, i
pronuncia cada un d'aquests bocins per anar identificant els sons que el
formen. Una vegada els identifica, sap quina grafia ha de posar sense
oblidar-se'n cap.
Amb en Julio podeu veure
altres estratègies. A ell no li fa falta separar la paraula en bocinets. La té al
seu cap, i va identificant so-grafia, so-grafia. Pronuncia com sona cada
lletra, per després posar-la al paper.
Com veieu, cada infant és un món, i tots fan servir diferents
estratègies. N'hi ha unes de correctes i altres incorrectes? Doncs NO, tots resolen
amb èxit la proposta, que és el que volíem. El camí fins a arribar-hi
dependrà de cada un, i tots són igual de vàlids.
Després de treballar en relació amb els òrgans del cos, anàrem cap a la següent passa. Segons
els llibres que havíem mirat, després de treure'ls, els egipcis ficaven el cos del difunt dins natró (una mena
de barreja de sal i bicarbonat), així que nosaltres volguérem fer el mateix i
decidirem momificar pomes! Però primer de tot, què necessitàvem per fer aquest
experiment?
Creàrem una llista de tot el que faríem servir i anàrem al
supermercat a comprar el que ens feia falta. Tot seguit observarem, tastàrem i
manipularem el material, i ens adonarem que:
- El bicarbonat sembla pica-pica (Mario)
- El bicarbonat, pica (Rio)
- Sembla neu (Joan)
- La sal gruixada sona com l'arena amb pedretes (Xicu)
- I la sal fina sona més fluix que la gruixada
(Àlex)
- El bicarbonat sona com si fos pols (Isabela)
Després d'això, ens va sorgir un problema!! Havíem comprat
dos tipus de sal (sal gruixada i sal fina) i no sabíem ben bé quina feien servir
els egipcis. Però trobàrem ràpidament una solució: Per què no plantegem
hipòtesis i preparem diferents tipus de mescles, a veure quina funciona millor?
Aquestes foren les nostres opcions i cada grup
cooperatiu s'encarregaria de fer els pesatges de les pomes, a veure quina
funcionava millor. Per començar a fer feina, els secretaris prepararen unes etiquetes pels gots, així els identificariem més facilment.
Un cop per setmana, trèiem la poma del got i la tornàvem a
pesar. Ho férem 3 vegades.
Durant el pesatge final, comprovarem quant de pes en total
havien perdut.
Òbviament, la intenció no era pas que descobrissin exactament quant n'havien
perdut, sinó que s'adonessin que com que pesaven menys, el nombre final seria
més petit, ja que havíem de contar cap endarrere o "llevar-li
números". Per això, ho férem amb la tira numèrica, reunint al cavall (pes inicial) amb el minion (pes final)
En finalitzar, els portaveus explicaven a la resta de la
classe el resultat, que fou aquest.
Traguérem les nostres pròpies conclusions i ens adonarem que
la poma que més havia perdut era aquella que només havia estat dins sal fina, i
que les que havien estat només tapades amb sal, s'havia fet una crosta a sobre
del got que semblava un mineral. Això passà perquè la sal absorbí tota l'aigua
de la poma.
Però també descobrírem que aquelles pomes que havien estat
barrejades amb bicarbonat, s'havien ennegrit i no oloraven a res, i les
que només estaven amb sal feien una mica de mala olor. Tal volta per això
posaven bicarbonat al cos dels morts, perquè no pudissin.
I aquí donem per conclosa la primera de les
preguntes que volíem contestar amb relació al projecte. Què aprendrem quan iniciem
les altres?
